Jean-Pierre Beltoise

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Jean-Pierre Beltoise

Jean-Pierre Beltoise el 1969
Biografia
Naixement	(fr) Jean-Pierre Maurice Georges Beltoise 26 abril 1937 Boulogne-Billancourt (França)
Mort	5 gener 2015 (77 anys) Dakar (Senegal)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Formació	École supérieure des techniques aéronautiques et de construction automobile
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, pilot de Fórmula 1, pilot d'automobilisme
Membre de	British Racing Motors (1972–1974) Matra (1966–1971) Bultaco (1963–1964) Kreidler (1963–1964) Moto Morini (1962–)
Esport	automobilisme motociclisme
Participà en
	24 Hores de Le Mans
Família
Fills	Anthony Beltoise, Julien Beltoise
Lloc web	jean-pierre-beltoise.com →

Jean-Pierre Maurice Georges Beltoise, conegut com a Jean-Pierre Beltoise (Boulogne-Billancourt, 26 d'abril de 1937 - Dakar, 5 de gener de 2015), fou un pilot de Fórmula 1 francès.^[1]

Abans d'iniciar la seva carrera a la Fórmula 1, Beltoise ja havia guanyat en només tres anys un total d'onze títols nacionals de motociclisme, alguns d'ells com a membre de l'equip de Bultaco. Després de passar per les categories inferiors Fórmula 3 i Fórmula 2, fou contractat per l'escuderia Matra per començar a la Fórmula 1 a la temporada següent 1967. Va debutar al Gran Premi de Mònaco, i, aquesta temporada va ser segon al Gran Premi dels Països Baixos.

El 1969 va fitxar per l'escuderia Tyrrell, compartint equip amb Jackie Stewart. A aquesta temporada va aconseguir de nou el segon lloc, encara que aquesta vegada fou al Gran Premi de França.

El 1971 conduint de nou per Matra a Buenos Aires, es va veure implicat en un greu accident que va significar la mort de Ignazio Giunti, fet pel que li van retirar la llicència per un temps.

El 1972 va tornar a la Fórmula 1 amb l'escuderia BRM i va guanyar el Gran Premi de Mònaco sota una intensa pluja. Es va retirar a la fi de la temporada de 1974 després de fer un nou segon lloc al Gran Premi de Sud-àfrica.

Després de la seva retirada va estar lligat fent proves per a Ligier. Anys més tard va competir en curses de turismes a França, arribant a guanyar dos cops el Campionat de França amb un Alpine - Renault.